SANT MIQUEL DE CASTELLADRAL

Aquesta església es trobava als peus de l’antic castell de Castelladral. La primera referencia escrita d’aquest és de l’ant 941, i la primera de l’església és al segle XIV. És dedicada a Sant Miquel i, de molt aviat obtingué la categoría de parròquia, que ha conservat fins l’actualitat

L’edifici

No es coneix com era en l’època preromànca, l’actual és del segle XI, però molt transformada en el segle XVII.

L’església románica era de planta basilical, és a dir tres naus, que eren molt estretes i altes. La capçalera tenia tres absis amb altars dedicats a Sant Miquel, la Mare de Déu i Sant Joan. Les voltes eren de canó. De l’època románica se’n conserven els murs exteriors, excepte a la capçalera.

El que es veu millor és el mur de migdia, on s’hi pot apreciar clarament la decoració llombarda típica del segle XI, a base d’arcuacions cegues i faixes.

Durant el segle XVII, s’hi féu una important reforma. L’església havia quedat petita, i tan sols s’aprofitaren les parets exteriors, l’interior es modificà tot. L’església passà a tenir una sola nau, coberta amb volta de creueria a l’estil gòtic; però feta de rajols i enguixada. A la capçalera hi quedà un únic absis de forma rectangular. I a llarg de la nau hi havia sis capelles laterals, tres per banda, cobertes amb volta de canó amb cassetons, que el Renaixement havia fet molt populars. Al llarg del XVII, en aquestes capelles s’hi anaren posant els altars amb els corresponents retaules d’estil barroc. Com moltes d’altres obres d’art, desaparegueren durant la Guerra Civil.

Finalment a mitjan del segle XVIII es construí el nou campanar, de torre quadrada.