| 

|
|
SANT
PAU DE PINÓS
Aquesta església es
trobava dins l’antic terme del castell de Merlès. Aviat fou
parròquia, funció que va perdre durant un temps, per tornar-la
a recuperar i mantenir-la fins l’actualitat.
L’església apareix esmentada l’any 959. Era parròquia,
però aquesta funció la perdé entre l’any 1154
i el 1331, segurament passà a ser sufragània de Sant Martí
de Merlès.
L’any 1878 fou erigida parròquia independent a la qual fou
adscrita l’església de Santa Maria de Pinós, i més
tard Sant Amanç de Pedrós.
L’edifici
És un edifici molt transformat. La porta d’entrada, oberta
al mur de ponent, i el campanar, de torre i amb una planta quadrada, són
fruit d’unes obres fetes al segle XVII. A més al seu entorn
s’hi han fet tot un seguit d’edificacions modernes que en
fan difícil la seva contemplació.
Els elements més interessants que ens han arribat del romànic
són un tros de nau i l’absis amb una senzilla finestra de
doble esqueixada.
|