SANT AMANÇ DE PEDRÓS

Es trobava dins el terme del Castell d’Oristà. Al segle XI al desfer-se el terme es formà un terme autònom, el qual actualment pertany al municipi de Santa Maria de Merlès.
El lloc es comença a documentar des del 982, i l’església apareix citada l’any 1016 en la donació que féu Folc a Giaclavara de béns situats al castell d’Oristà, en el terme de Sant Amanç, en el lloc de Pedrós. El fet de parlar d’un terme de l’església fa pensar que ja devia ser parròquia. Aquesta funció la va perdre després de l’any 1154, que passà a ser sufragània de Sant Miquel de Terradellas i després totes dues passaren a ser-ho de Santa Maria de Gaià.

L’any 1878 passà a dependre de Sant Pau de Pinós.

L’edifici

És d’una sola nau, coberta amb volta de canó rematada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.

Rep la llum a través de tres finestres, de les quals una és un rosetó obert al mur de ponent.
La porta és molt senzilla i s’obre al capdevall del mur de migdia, emmarcada per dovelles en forma d’arc de mig punt.

Té un campanar d’espadanya de dues obertures.
Els murs interiors han estat rebaixats amb dos arcs de descàrrega, són arcs de mig punt, oberts en els dos murs laterals.

En quan a la datació d’aquest edifici es pot dir que és fruit d’unes refeccions fetes al segle XII.