SANTA MARIA DE PERIQUES

Església de difícil identificació. Amb l’actual nom no surt esmentada en la documentació medieval, ni tan sols en la relació de capelles depenents de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig del segle XVIII.

És dedicada a la Mare de Déu del Carme, i pren el nom de Periques de la casa veïna que porta aquest nom des del segle XVIII.

Pels estudis fets es creu que es pot identificar aquesta església amb la de Sant Julià, documentada des del segle XI. A partir del segle XIV pren el nom de Sant Julià de la Garriga fins el segle XVIII, i amb aquest nom si que apareix en la relació de capelles depenents de Sant Matí de Puig-reig.

La primera notícia és del 1026, i l’última del segle XVIII, després es creu que fou abandonada i al començament del segle XX fou acondicionada i advocada a la Mare de Déu del Carme de Periques.

Aquesta església és situada molt a prop de la Masia Periques, un edifici de finals del XIII o principis del XIV, que fou una gran fortalesa de l’orde militar dels templers.

L’edifici

Edifici molt transformat, però d’estrucutra bàsicament romànica. S’hi poden apreciar vestigis d’una església de tres naus.

L’absis és molt simple i una mica més ample que la nau.
El mur de tramuntana presenta una arcada bastant gran adovellada, de la qual no se sap la seva funció.
Al mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya, molt modern.

És difícil interpretar-la correctament sense una exploració arqueològica.