SANTA MARIA DE PINÓS
(o de Guinebret)

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Merlès. Des dels seus orígens fou una capella rural amb una certa devoció mariana.

Les primeres notícies històriques d’aquesta capella apareixen l’any 1170, quan Guillem de Lluçà, senyor del terme féu una deixa de tres sous.

A partir d’aquesta data la devoció a Santa Maria de Pinós anà en augment. Des dels seus inicis va quedar vinculada a l’església de Sant Pau de Pinós, però entre l’any 1154 i el 1331 fou unida a la parròquia de Sant Martí de Merlès. A partir de l’any 1778 tornà a quedar vinculada a Sant Pau de Pinós, situació en què es troba actualment.

Aquest edifici ha estat renovat diverses vegades, sobretot l’any 1803, quan s’hi va construir el pòrtic

L’edifici

És un edifici molt modificat, tot i això encara manté la seva estructura romànica. És una església d’una sola nau rematada vers llevant amb un absis semicircular. Al segle XIX, s’hi va afegir una sagristia a la paret de migjorn i l’additament d’una porxada a la façana de ponent.
La nau és coberta per una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. La seva arrencada és marcada per una cornisa que no sembla ser original.
Les primitives finestres romàniques estan obturades, i modernament s’hi va obri un rosetó al mur de ponent i un finestró al mur de tramuntana.

La primitiva porta s’obria al mur de migdia, i encara se’n poden observar els seus vestigis. L’actual s’obre al mur de ponent i està precedida per la porxada.
A l’exterior de l’absis s’hi pot veure l’ornamentació llombarda.

El campanar és modern, i s’aixeca en forma de torre al capdavall de la nau.

Per les seves característiques podem dir que aquesta obra pertanys al segle XI. I fou força reformada durant el XIX.